Demà decidiran el meu futur proper i potser tinc que tornar a treballar.
Ha estat una temporada grisa, trista, fosca i no he pogut escriure gairebé res.
Durant aquest temps he tingut temps de passar per molts estats d' ànim diferents depenent del dia, del temps o de l' activitat que he aconseguint dur a terme. He anat superant moments de deixadesa i desànim en diferents graus, sentint-me a voltes molt desgraciada i d' altres molt privilegiada. I sense cap dubte haig de reconèixer que soc una privilegiada, malgrat tos els problemes irresolubles que crec tenir.
Massa temps per pensar i donar-hi voltes a les cabòries que t' omplen les hores del dia, que és fa tan llarg quan no et sents útil ni ets sents realitzada: cabòries sobre les relacions amb la família els pares, els germans, dels qual cada dia et sents més llunyana; els fills que t' omplen d' orgull i satisfacció però pels que pateixes invariablement; la feina i les companyes de les que també vaig desconnectant però que hi son quan cal. Els amics que, aquests si, no et fallen mai, sobretot quan més els necessites.
Els meus passeigs per la ciutat també han estat diferents, errants i sense aquella joia que m' omplia d' energia però sempre hi ha aquell moment, detall o racó que et crida l' atenció i et fa sentir viva.
I molts moments compartits amb qui mes t' estima dels quals queda el record, viu, íntim i que mai agrairàs amb prou força.
Només em falta trobar la força i la motivació per reprendre el meu projecte, trobar la lucidesa necessària per poder tornar a llegir, a concentrar-me, sense que ballin les lletres i les frases, fent pampallugues i esborronant-se fins a difuminar-se i deixar-me en blanc.
Ah !!!! i trobar la força de voluntat necessària per deixar de sentir-me grassa i inflada i poder fer una mica de dieta.
Si algú té una recepta màgica, s' accepten suggerències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada