Avui he descobert un element "diferent",: la " tuna", feia molt que no la veia, posaven cofois deixant-se fer fotos pels turistes als qual gairebé obligaven a escoltar-los. Em costa creure que son estudiants universitaris, ara formen part d' un folklore antic i caduc.
També hi son les paradetes de productes artesans que donen vida als diumenges però que no tenen massa compradors.
Però avui és Festa Major, hi son els Castellers de la Sagrada Família i d' altres colles, sembla que una d' elles ha pres mal i han vingut dues ambulàncies, i un cotxe oficial, negre i amb vidres tintats, amb la "xofera" afora vigilant, amb ulleres de sol.
L' Assemblea de Catalunya ha muntat la seva paradeta, recollint firmes: Dona la cara per la Indepèndencia !!!
I una cobla fa ballar els més atrevits, sardanes, molt concentrats: hi ha gent força singular que s' ha posat les seves millors gales per assistir al acte. quan acaba la música s' aplaudeixen entre ells i també ho fa el públic reunit al voltant.
Ha esta un dia clar, molt lluminós i el barri s'ha omplert de gent, i sobre tot de colors, colors molt vius que s' esforçaven en animar l' ambient i a la gent.
Com que no camino massa per l' avinguda des de que vàrem haver de marxar, descobreixo locals nous, fent competència a els de tota la via, i com sempre, en passar pel portal de casa, miro amunt i constato que el pis segueix buit. Aviat farà tres anys que ens va canviar la vida, quan vàrem haver d' abandonar casa nostra, i....ningú no hi viu. El veí de sota ha canviat, el seu balcó llueix una gran bandera republicana.
No puc evitar pensar que si, que "cualquier tiempo pasado fue mejor", encara que la gent s' entesti en reivindicar el present, sobreviure com pot i procurar no pensar en el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada