Però tens idees de fer-te mal ????

Així, pregunta directa de l' infermera que pretenia involucrar-me en una teràpia de  mindfulness (consciència plena) en dir-li que creia que jo no encaixava en aquest mètode i que creia que més que estressada estava deprimida. I si les tens ho dius? no, es clar que no. Resposta rotunda meva: no que va, tinc dos fills als qual m' estimo molt i un marit que no me'l mereixo...si, si estic depre !!! i per acabar-ho d' adobar, ahir dues cartes de l' ICAM, per avaluar la baixa i la possible incapacitat. Ho m' envien a treballar o m' incapaciten !!!! Jo no vull cap de les dues coses.
Però ahir a última hora de la nit l' Alba em va fer plorar d' emoció en ensenyar-me un treball que ha fet, un diaporama, en diu, amb imatges i frases on explica la seva relació amb el seu germà...en veure'm m' abraça. 
Sembla mentida però encara no he parlat del meu enyorament, de com trobo a faltar al Sergi, de com espero els seus missatges. Ell no és d' expressar massa, però sembla que la distància ens està apropant i m' emociona saber que llegeix el bloc i em segueix al Facebook, abans era molt crític amb aquest afers.
I la paciència i comprensió de l' Alberto en veure' m tirada al sofà i entenent que els ànims no es poden forçar...o si, avui he fet un gran esforç per sortir del llit i  al carrer. He anat a veure el mar, pensant en el Sergi que diu que el troba a faltar...i 
alguna cosa ha canviat !!!!Per ara ....