Hauria d' estar escrivint el "meu projecte" però no puc, no em concentro i temo que no caldrà, que acabarà en un calaix perdut, perquè no sortiran els trasllats i em quedaré amb dos pams de nassos.
Així que surto i suo la samarreta, dues hores caminant, de pujada, mirant el cel i els meus núvols que m' atreuen sense remei. De sobte, en front, al costat d'unes empinades escales: un ascensor !!!!!! El mai vist, fins avui he conegut les escales automàtiques però això m' ha deixat sorpresa. Un veí m' explica que sempre no funciona, d' allí estant, Barcelona s' allunya lentament i t' apropes al cel seguint la recta via brillant, fantàstic !!!!
A la tornada, ja a peu, descobreixo una terrassa assolellada, amb unes vistes increïbles de Barcelona, l' avi escolta el transistor prenent el sol, només dues taules ocupades, i uns nens jugant, la seva cridòria és un constant en aquest barri, hi ha poc transit i escoltes els nens tot passant a la vora dels patis de les diverses escoles.
La terrassa es troba als peus d' una casa gran i acolorida que proclama orgullosa que " Està habitada", és el centre de serveis socials del Guinardó, envoltat d ´espais verds, una piscina i fins hi tot un camp de futbol.
Sense adonar-me'n he arribat al Mas Casanoves, l' escola de primària on va començar el parvulari el Sergi, un magnífic edifici amb torres punxagudes i un pati polit i endreçat amb les parets decorades amb grans murals dibuixats pels nens. Abans no estava tan bonic, els mestres treuen forces d' on no n'hi ha per seguir engrescant els nens i nenes mentre ells decoren les finestres amb les samarretes grogues del moviment a favor de l' educació pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada