Què li passa al Camp de l' Arpa ?

De quan en quan acabo arribant a una placeta, a la confluència de tres carrers: Còrsega, Fresser, i Pg. Maragall, es veu que el jovent li diu: la plaça de la tortuga però no saben perquè, sembla que és el nom popular de la plaça Sant Josep de Calassanç
En un dia com avui hi he estat dos cops i el cambrer del bar m' ha reconegut, "por la leche desnatada" m' ha dit.
Al migdia a la zona infantil hi havia nens magrebins i una nena xinesa, bescanviant cromos, les mares al banc ben tapades. A la tarda hi torno per atzar, acompanyant a l' Alba ha fer-se un tattoo, em sembla veure a la mateixa nena i alguns altres nens del barri, però més a munt a la de Can Miralletes, hi han els que falten, " els d' aquí ". 
Hi ha les families amb els nens, els avis i les iaies, els gossos, a l' altre només hi ha nens i pocs adults. A Can Miralletes ha arribat la primavera, els arbres amb les flors roses, blanques i liliàcies, omplen la plaça donant-li 
un caliu fresc i acollidor. 
I jo camino provant de gestionar el reguitzell d' emocions que em provoca haver deixat la nena allà, a "la sala de sacrificios" resa el rètol. El descobreixo en tornar i fer-li una estona de companyia, però no puc estar-m'hi gaire, em fa patir veure-la aguantar el dolor, i no goso oferir-li la meva mà perquè premi en comptes de destrossar-se les seves ella sola, no ho faig per por de que es senti incomoda davant l' amiga i el burxador professional que l' està torturant. Surto a fora i l' espero. 
Però primer he estat voltant, com sempre amb la càmera, i  he descobert tot un seguit de cases baixes, algunes antigues i molt ben cuidades, d' altres velles i a punt de caure. Tot un carrer on les cases velles sobresortien de les noves, envaint les voreres estretes, com resistint-se a desaparèixer, vigilades per les noves i altes i sense cap encant. 
Resulta que abans, cap a finals del segle XIX quan es va començar a urbanitzar es va resistir al pla Cerdà i molts dels carres acaben en aquesta confluència esmentada, iniciant-se a partir d' aquest indret tota una xarxa de carrers estrets, i desordenats que es van creuant sense cap mena de criteri. El nom de l' Arpa, vindria d' un dolmen que li deien de l' Arca. Algun altre pla municipal ha enderrocat moltes d' aquestes cases i n' ha construït unes altres amb voreres més amples, però les antigues resisteixen, algunes "ocupades", d'altres reciclades, i d' altres conservades amb l' estil de l' època.
Que li passa al Camp de l' Arpa? no se, doncs que s' ha convertit en una barreja de tot i de res, on el millor son els passatges amagats i foscos però que encara recorden el que han estat, el que era una barriada obrera amb la fàbrica  Alchemika al centre.