Al barri ja coses que no canvien els diumenges, encara que sigui Festa Major, els avis jugant a cartes o al domino, les cues a la farmàcia 24 H, des de que les altres tanquen perquè ja no podem aguantar més sense cobrar, la gent gran ocupant tots els bancs de l' Avinguda, mirant passar a la gent...i els turistes bevent sangria i fent-se fotos.
Avui he descobert un element "diferent",: la " tuna", feia molt que no la veia, posaven cofois deixant-se fer fotos pels turistes als qual gairebé obligaven a escoltar-los. Em costa creure que son estudiants universitaris, ara formen part d' un folklore antic i caduc.
També hi son les paradetes de productes artesans que donen vida als diumenges però que no tenen massa compradors.
Però avui és Festa Major, hi son els Castellers de la Sagrada Família i d' altres colles, sembla que una d' elles ha pres mal i han vingut dues ambulàncies, i un cotxe oficial, negre i amb vidres tintats, amb la "xofera" afora vigilant, amb ulleres de sol.
L' Assemblea de Catalunya ha muntat la seva paradeta, recollint firmes: Dona la cara per la Indepèndencia !!!
I una cobla fa ballar els més atrevits, sardanes, molt concentrats: hi ha gent força singular que s' ha posat les seves millors gales per assistir al acte. quan acaba la música s' aplaudeixen entre ells i també ho fa el públic reunit al voltant.
Ha esta un dia clar, molt lluminós i el barri s'ha omplert de gent, i sobre tot de colors, colors molt vius que s' esforçaven en animar l' ambient i a la gent.
Com que no camino massa per l' avinguda des de que vàrem haver de marxar, descobreixo locals nous, fent competència a els de tota la via, i com sempre, en passar pel portal de casa, miro amunt i constato que el pis segueix buit. Aviat farà tres anys que ens va canviar la vida, quan vàrem haver d' abandonar casa nostra, i....ningú no hi viu. El veí de sota ha canviat, el seu balcó llueix una gran bandera republicana.
No puc evitar pensar que si, que "cualquier tiempo pasado fue mejor", encara que la gent s' entesti en reivindicar el present, sobreviure com pot i procurar no pensar en el futur.
Així, pregunta directa de l' infermera que pretenia involucrar-me en una teràpia de mindfulness (consciència plena) en dir-li que creia que jo no encaixava en aquest mètode i que creia que més que estressada estava deprimida. I si les tens ho dius? no, es clar que no. Resposta rotunda meva: no que va, tinc dos fills als qual m' estimo molt i un marit que no me'l mereixo...si, si estic depre !!! i per acabar-ho d' adobar, ahir dues cartes de l' ICAM, per avaluar la baixa i la possible incapacitat. Ho m' envien a treballar o m' incapaciten !!!! Jo no vull cap de les dues coses.
Però ahir a última hora de la nit l' Alba em va fer plorar d' emoció en ensenyar-me un treball que ha fet, un diaporama, en diu, amb imatges i frases on explica la seva relació amb el seu germà...en veure'm m' abraça.
Sembla mentida però encara no he parlat del meu enyorament, de com trobo a faltar al Sergi, de com espero els seus missatges. Ell no és d' expressar massa, però sembla que la distància ens està apropant i m' emociona saber que llegeix el bloc i em segueix al Facebook, abans era molt crític amb aquest afers.
I la paciència i comprensió de l' Alberto en veure' m tirada al sofà i entenent que els ànims no es poden forçar...o si, avui he fet un gran esforç per sortir del llit i al carrer. He anat a veure el mar, pensant en el Sergi que diu que el troba a faltar...i
alguna cosa ha canviat !!!!Per ara ....
De quan en quan acabo arribant a una placeta, a la confluència de tres carrers: Còrsega, Fresser, i Pg. Maragall, es veu que el jovent li diu: la plaça de la tortuga però no saben perquè, sembla que és el nom popular de la plaça Sant Josep de Calassanç
En un dia com avui hi he estat dos cops i el cambrer del bar m' ha reconegut, "por la leche desnatada" m' ha dit.
Al migdia a la zona infantil hi havia nens magrebins i una nena xinesa, bescanviant cromos, les mares al banc ben tapades. A la tarda hi torno per atzar, acompanyant a l' Alba ha fer-se un tattoo, em sembla veure a la mateixa nena i alguns altres nens del barri, però més a munt a la de Can Miralletes, hi han els que falten, " els d' aquí ".
Hi ha les families amb els nens, els avis i les iaies, els gossos, a l' altre només hi ha nens i pocs adults. A Can Miralletes ha arribat la primavera, els arbres amb les flors roses, blanques i liliàcies, omplen la plaça donant-li
un caliu fresc i acollidor.
I jo camino provant de gestionar el reguitzell d' emocions que em provoca haver deixat la nena allà, a "la sala de sacrificios" resa el rètol. El descobreixo en tornar i fer-li una estona de companyia, però no puc estar-m'hi gaire, em fa patir veure-la aguantar el dolor, i no goso oferir-li la meva mà perquè premi en comptes de destrossar-se les seves ella sola, no ho faig per por de que es senti incomoda davant l' amiga i el burxador professional que l' està torturant. Surto a fora i l' espero.
Però primer he estat voltant, com sempre amb la càmera, i he descobert tot un seguit de cases baixes, algunes antigues i molt ben cuidades, d' altres velles i a punt de caure. Tot un carrer on les cases velles sobresortien de les noves, envaint les voreres estretes, com resistint-se a desaparèixer, vigilades per les noves i altes i sense cap encant.
Resulta que abans, cap a finals del segle XIX quan es va començar a urbanitzar es va resistir al pla Cerdà i molts dels carres acaben en aquesta confluència esmentada, iniciant-se a partir d' aquest indret tota una xarxa de carrers estrets, i desordenats que es van creuant sense cap mena de criteri. El nom de l' Arpa, vindria d' un dolmen que li deien de l' Arca. Algun altre pla municipal ha enderrocat moltes d' aquestes cases i n' ha construït unes altres amb voreres més amples, però les antigues resisteixen, algunes "ocupades", d'altres reciclades, i d' altres conservades amb l' estil de l' època.
Que li passa al Camp de l' Arpa? no se, doncs que s' ha convertit en una barreja de tot i de res, on el millor son els passatges amagats i foscos però que encara recorden el que han estat, el que era una barriada obrera amb la fàbrica Alchemika al centre.
