Escenes de barri

Avui el dia ha sortit gris i és dilluns, però m' ha anat be sortir.
Vint minuts de caminada i descans.
El barri segueix sent, això un barri, on la gent es coneix. La fesomia de les persones ha canviat, el cambrer del bar és xines, davant¨hi ha un quiosc regentat per un pare i una filla també xinesos. Comparteixen els serveis, xerren amb la portera de la casa del davant que surt a reciclar cartons... El representant de productes d' hostaleria surt desesperat dient que no ha venut res, que deu haver perdut facultats. Dos nois que passegen un gos es paren a parlar amb el quiosquer i saluden una mare amb un nen petit que ve del metge i ho explica a la cuinera del bar que ha sortit a fumar un cigarret. el nen i la cuinera acaben carrer avall jugant a empaitar coloms....
En un tros de carrer, en menys d' una mançana, en deu minuts observes tot un seguit de relacions personals i socials, que pot sobtar trobar en mig d' una gran ciutat com Barcelona. Fa només 48 hores participava en una rua gegant per celebrar les festes de la ciutat i reivindicar, per enèsima vegada, les nostres escoles  bressol, erem milers de persones, moltes ens coneixíem però gairebé no vàrem creuar més d' una o dos frases.
Avui en aquesta estoneta, la gent s' explicava més coses: els neguits pel fill malalt, per la poca feina, queixant-se del serveis, del temps, però compartint el seu temps amb els que tenen més a prop, amb els que conviuen cada dia...encara que potser no tinguin gairebé res en comú, només això, son veïns.
I jo he gaudit fotografiant l' aigua del llac: verda, fosca, brillant, tremolosa...vibrant ....