Tornar a poder llegir, feia temps que no podia...falta de temps? no ....
Avui ho he fet...he obert l' última novel.la de la Donna Leon i ràpidament m' he endinsat en el seu mon, decadent, ombrívol, i alhora vital i m' he deixat arrossegar pels canals de Venècia al costat de la seva protagonista...he entrat en palazzos antics, abandonats, enrunats, però plens d' encís i misteri.
I aleshores enyoro els carrerons estrets, foscos, humits...els cafés amb cadires de fusta...i en mirar amunt el cel blau, enlluernador.
Però camino per Barcelona, i només veig gratacels, torres altíssimes, edificacions megamodernes... avui si, només veig això....color, reflexos i gent. I m' en adono que una noticia com la de que em donaran un grau de disminució m' anima el dia. Paradoxic si, però és un bri d' esperança per intentar de nou poder tornar a treballar sense haver de patir dolor, esgotament i baixes interminables. Es com un reconeixement de que no "puc"...no que no vulgui..., de que necessito canviar de feina...perquè el que vull és treballar...no passejar per Barcelona càmera en mà, per fer-ho més entretingut`...entre gent gran, turistes i parats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada