Només han passat nou dies i ja ha tornat la por....
Por a no poder resistir el dolor i el cansament. A no poder fer la meva feina tal com m' agrada.
Actuar com un automata, procurant concentrar-te sense aconseguir-ho. Lluitant per tirar endavant i que passin les hores per poder descansar.
I malgrat estar recolzada a la feina m' he sorprès a mi mateixa sentin-me avergonyida de no poder sortir-me'n sense ajuda, rebutjant el cop de mà per no haver de reconèixer que no t' en surts. Es indignant i alhora humiliant adonar-t'en de que no pots fer el que sempre has fet, el que fan totes les teves companyes.
El nostres paradis particular: la ria de Lires. Espai per reflexionar, compartir, opinar, on podeu trobar, fotos ,reportatges, articles, temes que m' interessen, cites i ressenyes curioses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada