FIBROMIALGIA: ¿Realmente es cuestion de actitud?

FIBROMIALGIA: ¿Realmente es cuestion de actitud

Al principi del diagnòstic has d' assumir la malaltia, canviar tots els teus hàbits,  interioritzar que la teva vida ja no tornarà a ser igual. Abans del diagnòstic tu ja sabies que alguna cosa estava passant, que et feia sentir diferent: ja no podies fer  llargues caminades per la muntanya, ni passar una tarda de botigues amb la teva filla...
Ara ja tot ha canviat: les relacions amb la família, amb els amics...a la feina ja no pots seguir el ritme, ni l' oci ni res és satisfactori del tot.
És qüestió d' actitud??? Durant els dies bons, t' aixeques animada i tens un actitud positiva...si son més d' un dia, unes setmanes...ho veus tot menys negre...fas plans, procures redreçar la teva vida, cercar nous horitzons...
però quan tornes a recaure i a enfonsar-te en l' incapacitat, el dolor i el cansament.....ja no és qüestió d' actitud? Es tracta de sobreviure, de recuperar forces.. i tornen les limitacions, ja no pots anar a aquell sopar de feina, ni a aquella xerrada que en temps de bonança havies planejat.
L' actitud esta absolutament condicionada per l' estat físic del moment, d' aquell dia o setmana en que tornes a sentir-te aclaparada pel dolor i incapaç de fer absolutament res.