Aixi que avui a llevar-se ben d' hora, ben d' hora.
Ahir passeig per Montjuïc, pujada en funicular !!!crec que no ho havia fet mai...o potser si i ja no ho recordo... I amb la millor companyia, només falta en Sergi que esta de pont a Suïssa. L' Alba i jo, càmera en ma, com si competissin per fer les millor fotos...no hi ha color, ella és una artista, sensible, atrevida, original...
Ens acompanya i segueix, cansada i una mica seriosa, però crec que acaba gaudint fent les seves fotos...intentant fugir de la seva allau de records. L' Alberto transmeten la seva serenor, el seu goig, la seva manera de mirar tan encuriosida per tot, el seu orgull, la seva seguretat agafant-nos a les dos per les espatlles.
Penso en el que ja no podré fer a partir de demà: els meus passejos amb els meus cels, les meves fotos....les meves cròniques. Ho trobaré a faltar !!!!
És increïble el que em costa recordar vivències, experiències ni les mes viscudes o rellevants...i el que em costa concentrar-me i parar atenció.. Potser és per això que sento la necessitat de plasmar-ho tot en imatges i anotacions, perquè no es perdi res ...
He vençut la por...la por al dolor...a l'esgotament físic...a l' estres... o potser no?
Pensar en la possibilitat de poder canviar de feina el proper curs em dona esperança i força per encarar la tornada amb anins, més o menys renovats. Vull pensar que pot ser la feina de la meva vida, en la que poder gaudir treballant.
Per primera vegada he anteposat els meus interessos als dels demés, prioritzant el meu benestar i salut i estic aconseguint no sentir remordiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada