Descobrint Barcelona

Si, avui he descobert el Pont llevadís del Port de Barcelona "La porta d' Europa", crec que li diuen.
Sempre es veu de lluny, no hi havia caminat, mai. De fet era l' única persona que hi havia. Era una mica desolador...només passaven camions i algun cotxe.
Però el paisatge que abastaves amb la vista era espectacular.....era immens, extraordinari...i hauria volgut atrapar l' horitzó...on un núvols flonjos estaven il·luminats per alguns raigs de sol, molt lluny de la costa.
El cel plomis damunt de Barcelona...al fons muntanyes nevades i el perfil de la ciutat amb els seus edificis moderns, de colors vius i d' altres antics, més foscos...un contrast fabulós. Fileres de contenidors de colors llampants, endreçats, cotxes nous de trinca, ben aparcats, constituint un ordre impecable en els infranquejables molls de descàrrega. Sense gent, sense masses sorolls, això em sorprèn envoltada con estic de ciment, ferros, cables, grues... els sons s' esvaeixen en l' immensitat d' aquell indret.
Per primer cop en tots aquests anys estic gaudint dels dies de baixa, em sento culpable...vull formar-me per poder canviar de feina, necessito trobar una altre feina i busco xerrades, seminaris, cursets...desesperadament. I també passejo, camino, molts cops sense rumb concret, suo la samarreta, com diuen els metges que haig de fer, però aquesta vegada m' ho passo bé.
No vull posar-hi masses esperances ..per si de cas...tot i fer un bon projecte i tenir un bon currículum, acaben decidint que no tinc el perfil. Ja m' ha passat altres vegades.
El handicap de la malaltia és com una ombra allargada, que tu pots arribar a no veure, de tan conscienciada que estas, de tant acostumada a viure amb el dolor, però de quan en quan cau damunt teu com una llosa.
Tot això pensava mirant l' horitzó, gris i daurat dels núvols de coto fluix.
I a mida que anava tornant i endinsant-me de nou en els carrers de la ciutat, en adonar-me'n de que em trobava bé malgrat haver caminat molt....he sentit por, por de tornar a treballar, de tornar a sortir exhausta i tremolant de la classe.
Quan camino i em canso, m' assec, agafo un bus i torno a casa, paro i recupero forces i sobretot procuro no estressar-me. Això és el que no puc fer a la feina, els nens i nenes et necessiten al cent per cent, no pots deixar d' atendre les seves necessitats ni un moment, si ho fas o et sembla que ho fas descansant al banc del pati cinc minuts, no deixes d'estar alerta, ni pots ni vols. El pitjor és sentir que no pots fer la teva feina tal com voldries , això es el més estressant.

Port de Barcelona

Port de Barcelona, un álbum en Flickr.

El gòtic de dia...però avui no tinc el dia....

Vet aquí que no cal que el dia surti gris ni que t' aixequis feta caldo perquè notis que avui no tens el dia...
Potser és que t'en adones de que s' acosta final de mes i ....que tornaràs a sortir  al telenotícies quan parlin de l'endeutament de les families.
Però la casa s' et cau a sobre i has de sortir al carrer...cap al Gòtic, que tan bones sensacions em va deixar l' altre vespre. !!!! com una teràpia ...
Però alguna cosa falla. Hi ha molta gent, diferent de la del vespre. Grups d' escolars visitant els palaus, aprenent com eren les cases en altres temps, petits però molt motivats i disciplinats. Grups d' adolescents, estrangers potser...no tant motivats, mirant el mòbil i rient...
I de sobte unes sirenes, molt fortes...no, son xiulets, molts...i una música estrepitosa, soroll a molts decibel.lis .. una mani a St. Jaume ? Si, polis locals, no son gaires, una trentena però han dut uns bafles gegants i la "música patxanguera" ressona desastrosament. Cal ?
I furgons dels mossos ocupant tot un carrer... guàrdia urbana per arreu, avui no s'ha ficat amb els músics del davant de la casa de l' Ardiaca...realment sonaven molt bé !!!!....ai que ploraràs, penso...però no, segueixo caminant, acabo suant...
Els comerços segueixen atraient als clients amb els seus colors llampants, uns amb més gust que altres, però jo avui miro al cel  blau, sense núvols, però segur que a les fotos surt blanc perquè se'm cremaran...les altes torres i murs centenaris fan que em senti petita , llunyana i alhora engolida pel pas del temps passejant pels estrets carrers.
Entro a un palau amb un nom format per sigles que desconec... ple de nens i nenes esperant a entrar, una conserge amable en veure'm amb la càmera em diu que puc passar a una sala... increïble: exposició d' andròmines donades per la ciutat, objectes, màquines i d' altres estris del segle passat...fins hi tot una maquina de ciclostil...no tan antiga suposo, i telers, màquines d' escriure...
I torno a trobar-me davant del museu d' August, o alguna cosa aixi, a dins unes columnes gegantines, entaforades en un estret celobert, amb les parets verdes:  El Temple d' August o el que en queda, vaja...juraria que no les havia vist mai. Serà que a nosaltres no ens portaven a veure el barri gòtic quan erem petits o és que jo he esborrat de la memòria part de la meva infantesa.
Toca comença a tornar però m' assec a prendre un cafè com qualsevol turista al que estafen en el preu i em sento estúpida i culpable per malbaratar 3,30 € per un tallat i un brioix.

Barri gòtic de Barcelona

Barri gòtic de Barcelona, un álbum en Flickr.

El gòtic a les fosques, un moment màgic

Si, avui dues passejades llargues...ja no em canso tant...gaudeixo caminant i fotografiant tot el que veig...no puc parar. També m' ho passo be, després, penjant les fotos i escrivint  Això em fa sentir viva...
Avui el passeig pel gòtic ha estat meravellós ..a les sis ja és fosc però la ciutat encara esta desperta i en plena ebullició.Els carrers il·luminats pels vells fanals, i els extraordinaris aparadors de les petites botigues..excèntriques, diferents, estranyes...originals, modernes...oferint un esclat de colors i llums.
I els locals, els bars, restaurants...petits, fondos i foscos però tots amb algun detall original  i únic, a aquella hora de la tarda buits,  encomanant un sentiment de solitud i tristesa, malgrat els rètols lluminosos i els cartells dels productes de la casa. I moltes persianes baixades decorades amb grafits impactants i vius, abstractes i enigmàtics.
I les cotorres no hi son, no hi ha espai per grans arbres...ni cotxes.. la gent  no crida, el barri convida a recorre'l en silenci i no saps d' on ve, però sents música en viu, algun músic de carrer fa volar les seves notes, una guitara clàssica meravellosa, o un violí suau que t' encisa ...i segueixes caminant per trobar-lo.
He redescobert espais, perquè ara hi passo d' una altre manera, sense anar a cap lloc concret, deixant-me portar pels carrers estrets, curts, brillants i alhora foscos.. .
Al Palau de l' Ardiaca, mirant la font on fan ballar l'ou m' he assegut encisada per la màgia de l' espai i he desitjat no està sola i poder compartir amb l' Alberto aquell moment. Ell també hauria gaudit molt en aquell lloc, escoltant el soroll dels brolls d'aigua lliscant i esquitxant sense parar el verdet de la pedra.
Hi tornaré de dia, amb sol i amb els meus cels i els meus núvols. Ja son meus de tant mirar-me'ls !!!!
Amb els ànims renovats he volgut començar a desfer el camí però m' he adonat que donava voltes sense trobar la sortida, tornant a passar per davant dels mateixos aparadors, necessitava parar i m' he pres el pitjor tallat en molt de temps, però he aconseguit orientar-me i tornar al metro.
Si bé gràcies a aquestes passejades a soles i amb la càmera els dies s'em fan mes curts i la baixa més fàcil de suportar...sé que no puc estar massa temps mes així...necessito tornar a treballar...
Em trobo millor, no em canso tant i trobo a faltar els nens i nenes que ja ni hem deuen recordar, viure els seus avenços, els seus canvis, i escoltar les seves primeres paraules, les seves conquestes. I a les companyes, i el dia a dia a l' escola, amb el bons i mals moments...

Avui les fotos no son el més important....ni de bon tros,,,el millor ha estat endinsar-me en aquest microcosmos que forma el nostre barri gòtic, amb les parets i edificis centenaris i la gent i els comerços nous i vius, i també els antics que lluiten per no morir sense acabar d'adaptar-se a les noves modes.