El gòtic de dia...però avui no tinc el dia....

Vet aquí que no cal que el dia surti gris ni que t' aixequis feta caldo perquè notis que avui no tens el dia...
Potser és que t'en adones de que s' acosta final de mes i ....que tornaràs a sortir  al telenotícies quan parlin de l'endeutament de les families.
Però la casa s' et cau a sobre i has de sortir al carrer...cap al Gòtic, que tan bones sensacions em va deixar l' altre vespre. !!!! com una teràpia ...
Però alguna cosa falla. Hi ha molta gent, diferent de la del vespre. Grups d' escolars visitant els palaus, aprenent com eren les cases en altres temps, petits però molt motivats i disciplinats. Grups d' adolescents, estrangers potser...no tant motivats, mirant el mòbil i rient...
I de sobte unes sirenes, molt fortes...no, son xiulets, molts...i una música estrepitosa, soroll a molts decibel.lis .. una mani a St. Jaume ? Si, polis locals, no son gaires, una trentena però han dut uns bafles gegants i la "música patxanguera" ressona desastrosament. Cal ?
I furgons dels mossos ocupant tot un carrer... guàrdia urbana per arreu, avui no s'ha ficat amb els músics del davant de la casa de l' Ardiaca...realment sonaven molt bé !!!!....ai que ploraràs, penso...però no, segueixo caminant, acabo suant...
Els comerços segueixen atraient als clients amb els seus colors llampants, uns amb més gust que altres, però jo avui miro al cel  blau, sense núvols, però segur que a les fotos surt blanc perquè se'm cremaran...les altes torres i murs centenaris fan que em senti petita , llunyana i alhora engolida pel pas del temps passejant pels estrets carrers.
Entro a un palau amb un nom format per sigles que desconec... ple de nens i nenes esperant a entrar, una conserge amable en veure'm amb la càmera em diu que puc passar a una sala... increïble: exposició d' andròmines donades per la ciutat, objectes, màquines i d' altres estris del segle passat...fins hi tot una maquina de ciclostil...no tan antiga suposo, i telers, màquines d' escriure...
I torno a trobar-me davant del museu d' August, o alguna cosa aixi, a dins unes columnes gegantines, entaforades en un estret celobert, amb les parets verdes:  El Temple d' August o el que en queda, vaja...juraria que no les havia vist mai. Serà que a nosaltres no ens portaven a veure el barri gòtic quan erem petits o és que jo he esborrat de la memòria part de la meva infantesa.
Toca comença a tornar però m' assec a prendre un cafè com qualsevol turista al que estafen en el preu i em sento estúpida i culpable per malbaratar 3,30 € per un tallat i un brioix.