Avui el passeig pel gòtic ha estat meravellós ..a les sis ja és fosc però la ciutat encara esta desperta i en plena ebullició.Els carrers il·luminats pels vells fanals, i els extraordinaris aparadors de les petites botigues..excèntriques, diferents, estranyes...originals, modernes...oferint un esclat de colors i llums.
I els locals, els bars, restaurants...petits, fondos i foscos però tots amb algun detall original i únic, a aquella hora de la tarda buits, encomanant un sentiment de solitud i tristesa, malgrat els rètols lluminosos i els cartells dels productes de la casa. I moltes persianes baixades decorades amb grafits impactants i vius, abstractes i enigmàtics.
I les cotorres no hi son, no hi ha espai per grans arbres...ni cotxes.. la gent no crida, el barri convida a recorre'l en silenci i no saps d' on ve, però sents música en viu, algun músic de carrer fa volar les seves notes, una guitara clàssica meravellosa, o un violí suau que t' encisa ...i segueixes caminant per trobar-lo.
He redescobert espais, perquè ara hi passo d' una altre manera, sense anar a cap lloc concret, deixant-me portar pels carrers estrets, curts, brillants i alhora foscos.. .
Al Palau de l' Ardiaca, mirant la font on fan ballar l'ou m' he assegut encisada per la màgia de l' espai i he desitjat no està sola i poder compartir amb l' Alberto aquell moment. Ell també hauria gaudit molt en aquell lloc, escoltant el soroll dels brolls d'aigua lliscant i esquitxant sense parar el verdet de la pedra.
Hi tornaré de dia, amb sol i amb els meus cels i els meus núvols. Ja son meus de tant mirar-me'ls !!!!
Amb els ànims renovats he volgut començar a desfer el camí però m' he adonat que donava voltes sense trobar la sortida, tornant a passar per davant dels mateixos aparadors, necessitava parar i m' he pres el pitjor tallat en molt de temps, però he aconseguit orientar-me i tornar al metro.
Si bé gràcies a aquestes passejades a soles i amb la càmera els dies s'em fan mes curts i la baixa més fàcil de suportar...sé que no puc estar massa temps mes així...necessito tornar a treballar...
Em trobo millor, no em canso tant i trobo a faltar els nens i nenes que ja ni hem deuen recordar, viure els seus avenços, els seus canvis, i escoltar les seves primeres paraules, les seves conquestes. I a les companyes, i el dia a dia a l' escola, amb el bons i mals moments...
Avui les fotos no son el més important....ni de bon tros,,,el millor ha estat endinsar-me en aquest microcosmos que forma el nostre barri gòtic, amb les parets i edificis centenaris i la gent i els comerços nous i vius, i també els antics que lluiten per no morir sense acabar d'adaptar-se a les noves modes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada