Les he revisat i n' he trobat alguna de maca...totes tenien un no sé què per allò de que Paris és Paris...i ara penso que per aquest carrers d 'aquí a uns mesos i passejara el Sergi...hi viurà...Sembla lluny en el temps i fa com mandra pensar-hi i crec que encara no m'he fet a la idea del que representa. A la TV·3 en parlaven avui, dels estudiants catalans que van a estudiar a França amb l' esperança de poder començar a llaurar el seu futur. Tornar amb currículum, experiència, i vivències. Però no falta tant, els temps passara volant, per ell és tot un repte, una necessitat. Per a nosaltres un nou motiu de preocupació: temporades de més penúria econòmica per poder ajudar-lo, poc, però el que puguem; temporades d' enyorança, de passar i mirar el seu quarto i veure' l buit i "endreçat", i alhora un sentiment d' orgull en pensar que s'ha esforçat molt per aconseguir-ho, estudiant i treballant per poder ser el més autosuficient possible i no ser una càrrega per a nosaltres.
Tant de bo li serveixi per trobar allò que busca, encara que no sàpiga ben bé què es; allò que desitja i espera, que s' hi enfronti amb il-lussió i empenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada