És una barreja de por i mandra...de tornar a trobar-me tan malament com durant l' últim mes...
I també de temor i indignació davant del nou repte que se'ns presenta...voldria que nomes representés això: un nou repte per posar a proba les nostres facultats i saber fer, davant de les noves dificultats que ens trobarem.
Però per a mi és un camí costerut que encara em costarà més de pujar... sense victimisme, només miro enrere i constato el que em costa enfrontar-me en el dia a dia de la meva feina...i cada dia serà més difícil.
Sense l' il-lusió de sempre però si em ganes de començar amb uns nous nens, noves famílies, nova classe, tant de bo en podes gaudir com m' agradaria.
Aquest últim cap de setmana intento descansar i fer el que més m' agrada que és passejar i fer fotos de tot el que veig, sempre em sembla que hi ha racons o punts de vista nous i és com si ho veies per primer cop.
Avui ha tocat el Port Vell i uns carrerons del barri de la ribera que m'han entusiasmat amb els seus tallers d' artesans i botigues, absolutament reformades però que conserven un aire antic, bohemi i alhora, post-modern i trencador. Del Port Vell, a part de la llum de les ultimes hores de la tarda, el contrast del vells vaixells de pesca tan aprop dels grans iots de luxe, que per cert no he fotografiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada