L' any 1976 assistia a la Marxa pels Països Catalans quan demanàvem l' Estatut d' Autonomia.
Aleshores era una altre lluita, es va aconseguir .....i ja fa trenta anys que tenim l' Estatut. Però mai m' he sentit identificada amb amb el catalanisme d' aquest estatut, l' estatut de la dreta que ens ha governat durant tots aquests anys. I si aleshores m' haguéssiu dit que acabaria manifestant-me per una Catalunya Independent segurament no m'ho hauria cregut.
Durant aquest anys he viatjat per tota Espanya, tinc família a una de les regions més espanyolistes de l' Estat, la Rioja i m' he casat amb un "riojano" que no se'l mereixen els de la seva terra, i que és més catalanista que jo. I amb el temps el tracte rebut des de les altres "regions" d' Espanya i com ha gestionat el nostre govern les nostres competències ha fet que em sentis més catalana que mai, gràcies a ells he sortit avui a clamar per Catalunya Independent.
He anat amb por, por de cansar-me aviat, d' acabar el dia esgotada....ahir ja em va passar i no vaig fer cap esforç especial: anar a un funeral i una trobada familiar em va deixar destrossada. L' estres psíquic cada cop m' afecta més.
Aixi que la meva assistència ha estat testimonial, hem provat d' arribar al gruix de la manifestació per carrers secundaris, també plens de manifestants i amb molt ambient, i ens hi hem sumat mitja horeta. Ha estat més una passejada de les nostres, descansant a mig camí, en descobrir un indret insòlit: l' Antic Teatre a un carreró proper al Palau de la Música, amb una terrassa ubicada en un jardí interior i envoltat de balcons i finestres del pati interior d' uns edificis molt antics.
I és clar he fet fotos d' aquest esclat de colors que ha omplert la ciutat aquesta tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada