No cal fer valoracions

Sembla què és típic i tòpic acabar l' any fent una valoració o un resum de tot el que ha passat.
També és costum fer-se propòsits i plantejar-se nous reptes.
En realitat no cal que s' acabi l' any per adonar-te'n de que no ha estat el millor, de que en el temps que vivim ens emprenya pensar que "cualquier tiempo pasado fue mejor".
I no cal fer valoracions, esta clar que podem anar a pitjor però també a millor, o no?
Encara hauré de donar gràcies a les noves tecnologies perquè després de tants anys, no estat fins ara que la gent ha començat a preguntar-me: com estas? conscients de que no estic bé. Alguns no gosen preguntar, encara, però sents que et miren amb diferents ulls, i callen.
No es necessària la compassió però si la comprensió que et permet mostrar-te tal com ets o estàs sense dissimular o fer veure que tot va bé. 
Després de 10 dies de vacances començo a estar millor, el dolor va remetent que no la ràbia i la decepció de sentir que aquest any alguna cosa ha canviat i res tornarà a ser igual.
No he fet cap valoració però he revisat les fotos, els centenars de fotos que he fet en els meus passeigs sense rumb, milers de mirades cercant esperança i ....