És curiós, en un barri convergent de sempre, el poble demana pas ?...si potser el vot de l' esquerra, decebut, inquiet i indignat pot anar a parar a la CUP. Però la gent del barri segueix amb les seves vides de sempre.
Hi ha molta gent gran, també estan indignats? , però no han canviat el hàbits, juguen a bitlles, a cartes o fan competicions de petanca.... però només el homes, les dones deuen estar fent el dinar del diumenge...avui venen els fills i els nets a dinar. El jovent deu dormir, avui toca fer-ho fins tard..., els pares i mares joves omplen l' espai infantil...i els turistes fan cua per entrar a veure la Sagrada Família.
Tot segueix la seva rutina, la calma del diumenge fa oblidar els problemes, o potser no?
Tota aquesta gent, diversa, amb els emigrants xinesos i sud-americans integrats com a comerciants, cambrers...que no ompla els mercats, perquè han de buscar les ofertes dels grans supermercats i parlen en català amb les caixeres però tenen por de perdre les pensions si som independents...canviarà el seu vot?
El joves pares que treballen més hores per menys sou i ja no poden portar els fills a l' escola bressol ni pagar cangurs...sort en tenen dels avis...El jovent que ara dorm perquè ahir va sortir de festa...a concerts populars, a l' aire lliure...sense pagar ni un euro....que van a més manifestacions que mai, s' apunten a totes...ja no recorden perquè es protestava... però és que esta en joc el seu futur.
Hi ha massa motius per protestar, per queixar-se, per indignar-se...però n' hi ha molts els quals ja els ha vençut l' escepticisme, ja no creuen en res...diuen, el seu vot ja no busca papereta, es quedaran a casa, seguiran queixant-se de tot però.
D' altres que no son escèptics, sinó que pensen que l' únic que poden fer es mirar de sobreviure, no buscar-se problemes, seguir treballant en feines precàries, ja no tenen esperança però no ho saben, diuen que ells passen de la política...
Noia, però has d' anar votar li diu l' avi, que fins i tot ja paga amb targeta al super...a mi o me va todo eso, contesta la dependenta, en castellà.
I aixi un munt de vots deambulen cercant papereta, cercant un lloc en aquest mon, on per cert ja ha arribat la tardor, i jo camino sense rumb mirant el cel, cercant les clarianes blaves...fugint dels núvols grisos de tempesta.
Res no estarà del tot perdut mentre hi hagi un cambrer que s' entretingui a guarnir el teu tallat amb crema de cafe i cacau i hi dibuixi una flor..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada