La nova ciutat ja té 20 anys

Avui també volia arribar al mar.
Però l' autobús s'ha espatllat... curiosa situació: en intentar baixar la rampa de minusvàlids s'ha encallat i i s'ha parat el bus ?????? tothom deia la seva, el silencia que regnava a l' autobús quan hi he pujat s' ha trencat mica en mica.: "tira enrere !!! torna-ho a provar !!!, que no fan manteniment?".
L' única persona que no deia res era la noia de la cadira de rodes: al final l' han hagut d' ajudar a baixar, i tots a terra...
He anat a parar a un parc...de Carles I amb molts arbres, molt alts i on la tardor ja havia arribat.
Però el parc era buit, deu ser que no hi han avis encara en aquesta nova ciutat "la Villa Olímpica". Un canal envolta el parc on s' hi reflecteixen les obres avantguardistes i modernes que s' enlairen cap el cel desafiants i algunes també incompreses. De mica en mica els arbres i gespa deixen pas al ciment i al ferro, escultures inèdites amb noms intrigants, miro de trobar-hi un sentit però acabo deixant-ho còrrer.
Si potser, és veritat que a l' art no li cal tenir sentit.
Descobreixo grans edificis que alberguen un centre d' investigació científic, una universitat..una biblioteca... tot nou per a a mi.
Potser es aquesta la ciutat que imaginaven els nostres avis o reva-savis quan pensaven en les ciutats del futur.
Darrera d' aquests grans edificis, en girar una cantonada se m'escapa un buahhh !!!! ja començo a estar cansa i amb trobo un altre parc immens amb una terrassa del bar del Club de Futbol de la Barceloneta.
 Flas-back enrere en el temps...tornada al present, un talladet , tornada a la realitat: unes treballadores de l' empresa de neteja de tots aquests moderns edificis plens de despatxos, laboratoris, sales d' actes... parlen de la seva feina i també de la vaga general del dia 14...
Si que la volen fer per no acaben d' estar decidides, si hi ha d' haver serveis mínims  potser esperar, per si de cas els toca treballar i aixi no els descompten el dia de vaga...la realitat pura i dura.
Per fi arribo al mar...el cel, l' aigua, el sol, la sorra ...i la llum que crema les fotos d' una fotògrafa inexperta com jo. I la gent...aquí estan tots: els avis prenent el sol, morenos, valents, amb banyador, també les dones...segur que son veïns de sempre del barri de la Barceloneta, ara els han fet un gran parc nou i una platja, allà on abans, quan eren joves hi havia les barraques del Somorrostro.
I gent que fa esport, pren el sol, passeja el nen o senzillament passeja per la vora de l' aigua o mira cap l' infinit.
En tornar cap a casa, des de l' autobús veig un gran núvol d' aquests que m'agraden a mi, que m' acompanya un bon tros de camí... l' última instantània que em crida l' atenció : una estatua humana, sota uns arbres, daurada, asseguda...esperant que passin les riuades de turistes, que baixen cap a la diagonal, perquè els autobusos ja no poden parar davant de la Sagrada Família.http://www.flickr.com/photos/48882629@N06/sets/72157631960706308/