Dues hores entre anar i tornar a la mani. no hi hem arribat, després ens hagués costat massa tornar. Tot i això arribo esbufegant...i molt adolorida.
Arribem al Jardinets de Gràcia ens trobem amb "l' altra mani"...passeig de Gràcia avall, uns furgons dels mossos barren el camí. La gent els escridassa per fer-los fora. Hi ha gent que va amunt i gent que va avall.
I al mig els iaioflautes en rotllana ballant. Quina marxa porten...quina enveja que ens fan ¡¡¡¡¡¡
Nosaltres hem hagut d' asseure'ns una estona per poder tornar.
Els manifestants han començat a caminar per la Diagonal sense poder baixar per cap carrer, tots estaven barrats pels mossos. Ho han pogut fer a l' alçada de Bruc.
Aixi que hem caminat una estona amb la manifestació dels "antisistema"...ells no s' hi diuen aixi, o...si?
ambient festiu,,,molt soroll, petards, crits... pancartes casolanes, tot plegat diferent.
Si, suposo que diferent del que haguéssim trobat a l' altre manifestació, la dels partits i institucions constitucionals...també hi havia gent de totes les edats però, però potser no de tants orígens i situacions diferents i predominant el jovent més descarat, reivindicatiu i ....políticament incorrecte ?
Si, per uns moments revivies aquelles manis de finals del franquisme, i de la transició quan tot estava per aconseguir i per fer....fins i tot els slogans s' hi assemblaven i també les olors i el tarannà "gamberro", com ens deien a nosaltres aleshores.
I et sents estrany, com fora de lloc...
Però hi hem anat, després de constatar que al barri hi hagut força seguiment en el comerç, més del que ens esperàvem per l' experiència d'altres convocatòries. I caminant, sense consumir ni agafar cap transport...
Necessitàvem anar-hi, és una fita testimonial que ens recorda que encara no ens podem rendir ni deixar de lluitar...malgrat el cos no ens aguanti com ens agradaria.
Perquè estem indignats, rabiüts i emprenyats...però sobre tot decebuts i preocupats pel dia dia i pel futur dels nostres fills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada