Sempre hi passes però mai no hi havia caminat. És nova...relativament , es clar. El Carmel està situat en un Turó els carres fan molts pujada i tenen molts revolts.
Fa 25 anys, venia pisos, ho he recordat vivament en veure els carrers tant empinats, com em costava arribar-hi, sobretot l' última temporada, que va coincidir amb el meu primer embaras..
De jove em deien que era el barri dels "xarnegos", tenia mala fama...
Resulta que s' hi vàren instal·lar als anys 60 els immigrants que venien de la resta de l' estat espanyol construint barraques...en un indret on hi havia segones residencies de la burgesia dels barris propers: Gràcia, Horta...
Encara queden moltes d' aquelles finques esplèndides, moltes deixades de la mà de deu, pel que deu costar de mantenir-les. Algunes tenen tot un bosc envoltant-les. En prou feines es veu la casa.
Abans de tot això la zona era un zona rural, amb horts, canteres i boscos...
Tot plegat forma actualment un conjunt bigarrat d' edificis, tots ben diferents, tots de diferents èpoques.
La Rambla nova, tot ciment i buida, nomes un parell d' avis que en han dut menjar pels coloms...molts coloms, que s' espanten per a no res i alcen el vol amb força soroll.
Avui el dia és dens, xafogós, hi ha una calima espesa que t' ofega, els estrets carrers arbrats i estrets, amb ombra, enganyen la sensació de calor humida...
Barreja de sensacions, passar de sentir-te envoltat de natura i arbres dels carrers estrets i les casetes antigues, a la sensació d' ofec passant entre edificis no molt alts però molt junts un amb l' altre, amb la roba estesa ...i el silenci....pel barri no hi passeja ningú. Fins que surt al Passeig Maragall, alli encara trobes botigues de barri i gent gran que hi va a compar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada