La vida en blanc i negre

Avui el dia ha sortit gris, el cel tapat...de mica en mica algun raig de sol ha gosat trencar els núvols...l' ambient era de xafogor...i com per no desentonar sembla que només veia imatges de solitud i precarietat.
Tot convidava a guardar la càmera i tornar cap a casa.
De sobte un gos passa amb un colom a la boca, la gent se' l mira esgarrifada i la mestressa corre darrera seu renyant-lo, un altre gos també el segueix...tot plegat sota la mirada impertèrrita d' una estàtua humana grisosa i amb posat de pocs amics...
Però no ho he fet, he seguit avall sense allunyar-me gaire del trajecte del bus que em deixa al costat de casa, per poder tornar quan estigui molt cansada. Quina enveja la gent que empeny uns artefactes amb rodes i quan es cansen s' asseuen....
Cada cantonada, cada carrer en recordava algun moment de la meva vida: l' skating on anàvem amb els nens
petits a celebrar aniversaris, les fonts que ja de jove fotografiava amb rodets de blanc i negre, la companya de facultat que fa més de 30 anys que no veig i que vivia al carrer Roger de Flor... i penso amb ma germana...m' estic acostant a casa seva...fa temps que no ens veiem...
Però deu ser per alguna cosa que les relacions canvien tant amb el temps, cadascú es tanca a casa seva, o amb els seus, sembla que si no tenim alegries per compartir ja no ens queda res....total per explicar-nos penes !!!!
M' assec a prop de l' Arc del Triomf i observo la gent que passa, una dona va parlant sola, molt enfadada i parant davant de les papereres, un noi empeny un carro ple d' andròmines o " xatarra "per vendre, i de sobte m' en adono que passa molta gent de color taronja. si, arrossegant carros de color taronja, reparteixen propaganda i tots van cap a la mateixa direcció...acabo descobrint que tornen a la seu de l' empresa, deuen plegar a la una.
I tot això sota el soroll ensordidor de les cotorres, les de sempre, soc sota un arbre i allà estan, però no aconsegueixo veure-les, son  una companyia  impecable i invisible.
De tornada, més del mateix...gent remenant contenidors, enduent-se cartons..demanant caritat, i venent algunes de les seves pertinències ..o això és que em sembla quan trobo un home gran ,amb tot de llibres exposats al terra, en anglès mentre endormiscat estén la mà per si cau alguna moneda perduda.Dues botigues germanes em criden l' atenció, estan tancades ? segueixen dempeus, mantenint tot l' encant i sobrietat dels antics comerços...de sobte arriben dos senyors grans junts, i cadascun va cap al seu negoci....ferreter i fuster, porta per porta, veïns des de sempre ? ...jubilats resistint a tancar o vendre's la 
col·lecció de records de tota una vida?

el color d' avui els gris i el taronja...als menys aquest tenen feina !!!!!