Incapacitat, cels i la CUP

Això de tenir tant de temps per navegar i llegir tot allò que la gent va penjant a la xarxa té, com diu, en Carles Capdevila, avantatges i inconvenients.
La curiositat és insaciable, però també pot ser constructiva.
L' allau d' articles, informacions, opinions, fotos ...d' aquest últim mes és aclaparador i sembla que serà necessari parar...fer un "reset" i tornar a començar per no perdre el mon real de vista.
Surto per a presentar a una oficina de Benestar Social de la Generalitat la Revisió de Grau de Discapacitat.....paperassa...paper mullat  Hem trobo amb una andròmina del segle passat acolorida i arranjada...posada expressament allà per això, perquè li fem fotos...
La tardor avisa tímidament que ja està aquí, fa fresca, el vent és gelat...ja m'he abrigat massa !!!!
Segueixen al·lucinant-me els cels tant blaus i nets, i clars... passejo, llegeixo, prenc el so...i busco les CUP...si,si, he anat a signar per que puguin presentar-se a les eleccions. el noi s' estranyat de que ho tingués tant clar, no li ha calgut dir res...
Tot això en una hora i mitja...suficient per acabar esgotada, esbufegant i de mala llet. Em fa mal tot, no puc arribar a casa.
I perquè escric tot això?, perquè ho comparteixo? M' haure de comprar un "Diari" per escriure les meves penes i alegries com quan era adolescent?
Busco compassió, ajuda, popularitat....? No se, hi ha dies,que ploraria i no ho faig, escric.
La cirereta del pastís és que et diguin que m' estic "deixant", que "total pel que he de veure, ja ni em miro al mirall".Això enrabia, entristeix, et fa tocar dempeus a terra?.

Sigui el que sigui, m' ha fet pensar en que escric perquè m' ho passo bé fent-ho. Escric per a mi.

Corrent el risc de ser una friki, de ser indiscreta, i de que els meus fills m' esborrin del seu Facebook.