El calaix dels records

Abans remenaven en una caixa de cartró plena de fotos, després en pesats àlbums de fotos amb centenars de pàgines...ara en un calaix ple CD's on hi trobes des de música, a pel.lis i fotos que no recordaves.
És com trobar trossets de la teva vida, que no has oblidat però que et costa recordar.
Hi et ve la nostàlgia d' altres temps, no tan llunyans, i et fa rabia reconèixer que "cualquier tiempo pasado fue mejor". Els records tenen la virtut de estar lliures de les angoixes i pesars del seu moment i només queda allò que t' agrada reviure, quan eres més jove, estaves més prima i encara no t' havies immers en la situació de crisis actual.
Em trobo millor, fins i tot ahir no vaig notar que havia oblidat prendre' m la medicació del mati !!!!!
Això es motiu de joia, si. El mateix que fa un mes era el que em va fer veure-ho tot més negre, ara és l' únic que m' anima. Perquè tot el demés et fa entristir: adonar-t' en de que no pots fer res que surti de la rutina, cap extra, ni una sortida, ni un viatge, ni anar al cinema...i anirà a pitjor.
L' altre dia vaig trobar una dita d' aquestes tòpiques de pagines d' aquestes auto-consol que deia que molts cops no plores per que et sents dèbil si no perquè portes massa temps sent forta.
Ja ni plorar podem. Perquè no volem amoïnar els que tenim a prop, que també carreguen amb els seus problemes, dels qual et sents molts cops responsable.
M' emprenya enormement sentir-me vulnerable, necessito seguir sent forta...però cada cop la motxilla pesa és.
I per això passem hores revisant el calaix dels records, enyorant l' infància dels teus fills,  només per la joia de veure com n'eren de feliços, ingenus i encisadors...però  aleshores t' en adones de que ja no ho son.
I et preguntes, com sempre, en que he fallat?  Que no he fet? Que hem fet?
I et sorprens vivint en una aparent paradoxa: sentint-te orgullosa dels teus fills i alhora culpable per no haver sabut transmetre alguns dels valors que per a tu son tan importants: la tolerància, l' empatia i el respecte al patiment dels altres i a les seves mancances.