Deu ser el fred

Masses dies a casa, sofà, manta i pel.lis...visionant  obres de fa 50 anys o d' altres de l' any passat, tant diferents però igualment interessants i colpidores. Deu ser el fred....
Si, però no aconsegueixo passejar sense passar calor i atabalar-me, m' abrigo pel fred però caminar em fa suar.
Perquè Badalona? volia veure el mar...el mar a l' hivern, al mati d' un dia laborable...en una ciutat de treballadors...sense turistes. hi arribo per un carrer comercial, sense transit, poca gent caminat i menys comprant...els dependents, netejant vidres o fent petar la xerrada a la porta.
Edificis antics, amagats entre noves edificacions, que amb prou feines et fan recordar el  passat d' aquest "poble" costaner, veí de Barcelona.
El passeig marítim, ample , llarg, buit ....la via del tren omnipresent barrant el pas al mar. En algun banc un avi, o una mare jove amb el seu nadó...i de sobte un grup de homes grans, endinsats en una alegre i cridanera discussió: La derrota d' ahir del Barça !!!!! no tots eren culers, però si vens i s' acaloraven parlant sense problema, i acabaven rient .¨Ni les cotorres aconseguien ensordir la seva cridòria.

El soterrani t' acosta a la platja...una altre perspectiva...hi ha onades... i surfistes...l' Escola del Vent...
vianants solitaris, o amb gos...parelles passant fred i cordant-se la roba en sentir passes...la dona, sud-americana per l' aspecte...que li parla al seu gos en català...potser no és seu?
Les barques dels pescadors, acolorides i solitàries, semblen col·locades allà per formar part del paisatge  de tan fotogèniques que son.
I el mar, mogut, fosc...el cel tapat, núvols negres acostant-se i el sol lluitant per sortir d'entre ells.
entre mig de la calima, al fons, Barcelona, la pantalla solar del fòrum destaca, el perfil de la ciutat s' endevina.
I cap a l' altre costat...el Maresme, il·luminat per algun raig de sol, rebel.. colors verds i ocres...
Et sents realment petita davant d' aquest paisatge immens...gaudeixo en poder sentir-me aixi a 20 minuts de la gran ciutat....