Horts urbans amb olor de pagués, jardiners treballant sense adonar-se'm que esquitxen als vianants amb un polsim de pedretes que fan mal.
Crec que he passat per carrers inèdits per a mi, tot i estar al costat de casa.
A prop de la plaça de les Glòries, eternament en obres, la ciutat era molt nova, el Teatre Nacional, L' Auditori, hi havia passat amb presses. avui m' ha sobtat, era tot molt nou i fred.
Sense adonar-me' n he anat a parar a un parc : "Parc de l' estació", a seques, al costat de l' estació del nord. Espai inèdit, fa baixada, arribes sota el pont de Marina... tranquil·litat i solitud. Només gent amb gossos.
Increïble !!!! Gent gran, parelles d' enamorats amb gos, i gent sense edat, probablement sense feina i alguns sense casa. Grans espais pels gossos, s' empaiten, s' ensumen, però obedients al crit del seu amo.
Gent diversa, que passeja, pren el sol, escolta música, dorm i xerra, potser es troben cada dia a la mateixa hora, en comú tenen els gossos, o potser alguna altra cosa
Gent diversa, que passeja, pren el sol, escolta música, dorm i xerra, potser es troben cada dia a la mateixa hora, en comú tenen els gossos, o potser alguna altra cosa
De la primera foto, la gran urbe, amb els cotxes, les obres, els edificis enormes a la l' última, gent d' arreu que passa les hores com pot en un racó del parc acompanyada pels gossos, he fet un viatge endinsant-me en la quotidianitat d 'una gent, que podria viure a qualsevol part del món i probablement faria les mateixes coses: cercar un moment de pau i tranquil·litzat però tenint a prop, a tocar, si ho necessita, el caliu de la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada