Quan veus que un divendres et quedes sense energia, sense forces, buida... et costa respirar i només badalles...
Com s' agreixen les mostres d' afecte i recolzament de la gent que t' envolta !!!!! Em sento útil i que la meva tasca a l' escola es reconeix, i també el meu esforç...
Es el millor que hi ha!!!!!
Sense ells et sents que tot va en contra teu, quan penses que sembla que els teus superiors fan veure que et coneixen i volen que creguis que tot és pel teu bé. "No t' estaran fent la punyeta?", si, es clar, perquè llenci la tovallola i plegui. Ells no valoren la meva feina perquè no la coneixen o no la volen reconèixer.
El nostres paradis particular: la ria de Lires. Espai per reflexionar, compartir, opinar, on podeu trobar, fotos ,reportatges, articles, temes que m' interessen, cites i ressenyes curioses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada