dissabte, 14 d’abril del 2012

Gran torino

De les millors pel.licules que he vist. Segueix emocionant-me com el primer dia, és i serà un clàssic del cinema.
La cançó final que dona títol a la pel.licula també és sublim:

http://youtu.be/riT_06qEUW8

A Gran Torino hi trobem al violent i intolerant Harry el Sucio (1971),  el militar que ha interpretat diverses pel·lícules; el sensible fotògraf del National Geographic d’Els Ponts de Madison County (1995), el crepuscular i acabat William Munny de Sense Perdó (1992) o el solitari i dur Frankie Dunn mancat d’estimació de Million Dollar Baby (2004).
Clint Eatswood, ho deixa clar al final de la pel·lícula, aprofita tots aquests elements de Gran Torino, per dir-nos ( a la seva manera) que ens els seus 79 anys, ja no li queden personatges per interpretat i seduir-nos. Ara, d’una manera més tranquil·la podrà estar al darrera de la càmera fent que siguin els altres, com ho ha fet d’altres vegades,  que hi posin rostre a les seves històries.Guillem Terribas.   Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada