Redescoberta del spaguetti western després de 30 anys. Tota una experiència "cinefila". Autors europeus i actors americans, icones dels wexterns clàssics. Si post aguantar els primers cinc minuts amb primers plànols llarguíssims mostrant fets tans insignificants i avorrits com un home endormiscat espantant una mosca o un altres petant-se els ossos dels dits....ja estas a punt per veure les tres hores de film.
Western amb temàtiques clàssiques: venjança, honor, valors familiars...però narrat amb calma, sense acció.
Tothom es mou a poc a poc, tot transcorre molt lentament: els rostres i les mirades substitueixen les escenes violentes o d' acció, la música acompanya plànols-seqüencia eterns i quan acaba, l' ambient s'omple de sons i sorolls ambientals nítids i reals.
Durant els primers minuts se'm escapava el riure en veure situacions típiques d' enfrontaments tipus "solo ante el peligro", sense sentit i gratuïtes... però ha acabat inspirant-me i he aconseguit mantenir l' interes fins l' ultim fotograma.
                                                               Increible !!!!

Les altres fotos del Delta de l' Ebre

La galería de nuriabernabeu en Flickr.

La gent de la terra dels arrossars diuen que allà mai no hi ha perill d' incendi...tot és aigua.
Però la sensació de xafogor intensa es contradiu amb el que veus però no sents. Tot el que no son arrossars està sec, groguenc, tirant a marro...La natura lluita per arribar a l' aigua, a la llum però respirar es fa una feina feixuga. Ni els banys a la mar, amb l' aigua calenta aconsegueixen refrescar-te...com he enyorat l' aigua gèlida de Galícia

Record de les Festes de Gràcia

A hores d' ara i sempre, m'ha resultat lloable l' esforç i, il-lussió de la gent de Gràcia per guarnir els seus carrers. La seva imaginació i perseveració son extraordinàries. Sembla que hi ha gent jove que esta agafant el relleu i s' anima a participar amb energies renovades.

Però és com tot .... pocs carrers conserven aquell regust de festa de barri, on els veïns treien les cadires i s' asseien al carrer a berenar o a jugar al dominó i els nens feien la "seva festa major" jugant tot el dia, fins a la nit al seu carrer. Els carrers il·luminats per fanalets i els envelats reunien els joves i més grans per ballar i els nens corrien entre tota aquesta munió de cames.
Ara escenaris a tots els carrers amb els decibels disparats...i barres i bars improvisats trenquen els preus per aconseguir fer més caixa oferint begudes alcohòliques de tota mena. Per molt que els veïns o demanin amb grans cartells, els guarniments el segon dia ja comencen a esser destrossats. Però ells mateixos son els que permeten o afavoreixen aquesta explosió de consum que acaba amb l' essència de qualsevol festa. Esperen un milió de visites .... massa per un barri on encara, si passeges amb mirada d' espectador i observador, trobes cases centenàries mig en runes...i racons que evoquen el passat del petit poble que era.

Comerços i establiments antics

La galería de nuriabernabeu en Flickr.

Quan passejo per la ciutat el que més em crida l' atenció son els antics comerços, establiments emblemàtics de Barcelona que es mantenen en prou feines, adaptant-se com poden a la modernitat.